Solidaritat Catalana per la independència ens presentem a les eleccions municipals de Reus per aportar a la ciutat el nostre projecte de regeneració democràtica, de participació ciutadana i de construcció de la independència des dels pobles i ciutats.

 

PROGRAMA ELECTORAL

ELECCIONS MUNICIPALS 2011 DE SOLIDARITAT CATALANA REUS

---

 

SÍ A LA REGENERACIÓ POLÍTICA AMB UNA GESTIÓ TRANSPARENT

 

Solidaritat Catalana per la independència ens presentem a les eleccions municipals de Reus per aportar a la ciutat el nostre projecte de regeneració democràtica, de participació ciutadana i de construcció de la independència des dels pobles i ciutats.

 

L’equip de SI a la ciutat de Reus el forma  equip de persones que no han estat mai implicats en política ni vol fer de la política el seu modus vivendi. Gent honesta i treballadora, que pugui aportar aire fresc amb un model municipalista català a una ciutat que s’està quedant estancada en el model municipalista espanyol.

 

La crisi actual ha fet més evident encara que l’administració dels Ajuntaments depèn del sistema administratiu i polític espanyol, deixant-nos sense marge de maniobra.

 

Els candidats  de SI a Reus volem ser coherents, tenir  sentit comú i no tenir pèls a la llengua.

 

Des de SI volem construir consensos ciutadans bàsics i articular canals de participació quotidiana en els diversos aspectes que permeten que els ciutadans més preocupats puguin sentir-se protagonistes en el desenvolupament de Reus.

- Organització i funcionament de l’ajuntament (societats municipals).

INNOVA (grup d’empreses municipals): Volem fer transparent el finançament de les empreses municipals, racionalitzant l’estructura i la despesa i retornant a la ciutadania el coneixement de l’organització i sous dels càrrecs.

 

METROVACESA (centre comercial).

Volem facilitar l’acompliment dels terminis establerts entre l’empresa i el municipi, evitant pèrdues en la inversió feta, per tal de no perjudicar el comerç tradicional,  que és el que dóna identitat a Reus.

 

TECNOPARC (parc científic i tecnològic- fira de Reus)

Volem afavorint la projecció del Reus del futur, mitjançant la potenciació de la innovació i la recerca, que és la clau per al progrés.

 

- Seguretat: policia local i mossos.

La Policia Local i els Mossos d’Esquadra haurien de tenir competències plenes i exclusives, eliminat, d’una vegada, els cossos policials espanyols de la nostra ciutat. Cal dimensionar la policia local a les necessitats de la ciutat i el municipi. Cal recuperar la proximitat de la policia local al ciutadà, recuperant el policia de proximitat. Cal que la policia local assumeixi com a tasca pròpia i diària la vigilància del terme municipal (més enllà de la ciutat), aportant seguretat a les activitats que s’hi desenvolupen i a la gent que hi viu. Cal que assumeixin tasques de vigilància ambiental.

SÍ A UN MUNICIPI INTEGRADOR

 

La ciutat de Reus és una ciutat diversa, que vol aprofitar el potencial de tots els seus ciutadans.

S’han d’implantar, sense complexos, polítiques d’integració per incorporar als nouvinguts en els valors de la democràcia i la cultura i llengua del país, a través d’una informació clara, en centres i espais d’acollida, sobre els deures que comporta viure a la ciutat de Reus, i també dels drets i serveis de què poden gaudir.

 

S’ha de treballar per fer del català una eina d’integració social, a través d’accions de promoció de la llengua entre aquells que no l’usen habitualment. Afavorir la integració de persones immigrades a les entitats i a les festes tradicionals de la ciutat.

 

S’han de prestar serveis de manera satisfactòria i adequada. Uns serveis bàsics als quals hi pugui tenir garantit l’accés, tota la ciutadania en la seva diversitat.

 

Cal fomentar una distribució equitativa dels escolars nouvinguts en els centres públics i concertats. Evitarem l’actual  creació d'ecoles "gueto" en que la proporció de nens nouvinguts és desmesurada, cosa que en dificulta la seva integració.

 

La igualtat d’oportunitats dins d’aquesta diversitat resultarà un element clau, els ciments, sobre els quals es podrà desenvolupar una ciutat plenament integradora.

SÍ A UN REUS MÉS VERD I HUMÀ

 

La qualitat de vida, la cohesió i la solidaritat, són els components principals del vessant social de la sostenibilitat, i s’aconsegueix amb polítiques que posin l’accent en el servei als ciutadans, que tinguin en compte les seves múltiples realitats.

-Pagesia i medi rural.

Cal entendre i gestionar el municipi de Reus justament com un municipi, i no tan sols com una ciutat. Cal donar valor  i gestionar el terme municipal amb totes les seves activitats i interessos  (activitat agrària i ramadera, turisme rural, conservació de la natura i l’entorn, ús social del terme, etc).

Cal incentivar, afavorir i protegir  la important activitat agrària que es porta a terme dins el municipi i tenir molt en compte aquesta activitat a l'hora de planificar i ajudar a l'activitat econòmica del municipi.

Paral·lelament a l'activitat agrària professional cal incentivar aquesta activitat com a part de l'ús social i d'oci a desenvolupar en el municipi amb la creació d'horts urbans o periurbans.

Cal Afavorir, de forma molt especial, fins i tot amb beneficis fiscals,  l'activitat agrària lligada a l'agricultura i ramaderia ecològica, respectuosa amb el medi ambient.  Cal crear a Reus, tal com han fet altres ciutat catalanes, un mercat regular de productes agroecològics. D’aquesta forma facilitarem la viabilitat econòmica d’aquestes explotacions i facilitarem que la ciutadania conegui els beneficis d’aquesta acivitat i dels productes alimentaris que aquesta genera

Cal garantir legalment i amb suports la conservació futura de les zones intraurbanes on actualment encara s'hi desenvolupa activitat agrària (Hort d'en Ros, Mas de Magraner).

 

-Medi Ambient

Cal que la política i gestió feta des de l'ajuntament segueixi sempre els preceptes de sostenibilitat i respecte pel medi ambient.

Cal que el medi ambient s’entengui a l'ajuntament de Reus com quelcom més que recollida de brossa i conservació de camins.

Cal que es facin politiques reals de conservació de les zones del municipi amb interès agrícola, natural i paisatgístic. Cal que el desenvolupament urbanístic, viari  i industrial respecti les zones d'interès. Cal que aquestes zones quedin preservades en el POUM i que l’ajuntament respecti aquest planejament sense fer-ne modificacions de requalificació permanents.

 

-Patrimoni històric, cultural, arquitectònic i etnogràfic.

Reus disposa d’un important patrimoni  sovint desconegut per la ciutadania i menyspreat, fins i tot pel propi consistori.

 

Cal catalogar tots aquests elements d’interès i  patrimonial i incloure’ls com elements protegits dins el POUM.  Cal protegir els masos, els refugis antiaeris, els elements etnogràfics lligats a la vida rural, els elements lligats a la memòria històrica, els lligats als orígens de Reus, etc.

 

Cal conservar aquests espais del municipi que han suposat espais emblemàtics de la ciutat i que formen part de la seva història. Cal preservar de tota transformació la Boca de la Mina.

 

-Mobilitat i transport públic.

Cal incrementar les freqüències d’anada i tornada en tren amb Barcelona i les principals poblacions de l’Eix Mediterrani.

 

Cal ubicació de l’estació d’autobusos al costat de l’estació de trens. I així aconseguir una interconnexió real del transport públic de la ciutat que en faciliti i potenciï el seu ús

Incrementar el potencial de l’Aeroport de Reus incorporant la presència de diferents companyies aèries.

 

Cal facilitar l’accés des de Reus a l’estació del TGV.

-Sanitat:

Cal aprofitar l’antic hospital per ordenar i augmentar les prestacions sanitàries de la ciutat: cal reubicar el CAP corresponent a la zona centre (actualment ubicat a la tercera planta del CAP Sant Pere ) i portar-lo a les instal·lacions de l'antic Hospital de Sant Joan.

 

Cal que SAGESA s'alliberi de la carrega econòmica que suposa tenir llogada l'antiga clínica Fabregas (actual CMQ) i reubicar aquestes instal·lacions sanitàries, actualment col·lapsades, a l'antic Hospital Sant Joan. Cal que aquest centre funcioni com una instal·lació sanitària satèl·lit del nou hospital de Sant Joan.

 

Aquestes instal·lacions de l’antic hospital permetrien  també, amb un cost baix, la creació d’un  centre de dia, llar de jubilats, geriàtric o altres equipaments relacionats amb la sanitat i l’assistència necessaris a la ciutat.

-Espai públic.

Històricament Reus ha estat mancat d’una veritable xarxa de zones verdes i jardins intraurbans que permetin un esponjament del teixit urbà.

Per tal de resoldre la situació, l’ajuntament ha considerat zones verdes espais que en cap cas s’hi poden considerar. Per exemple, la zona blava de davant de la biblioteca pública, és considerada una zona verda i l’ajuntament la quantifica com a tal. També es quantifiquen les rotondes, que si bé algunes tenen vegetació plantada, no poden ser utilitzades com a zones d’esbarjo. També es quantifiquen com a verdes les places dures (ex: plaça de la llibertat, la de l’antic velòdrom.....). També s’hi quantifiquen les mitjaneres d’algunes avingudes (espais entre carrils de circulació on hi ha plantes), etc, etc.

En definitiva Reus està mancada d’una xarxa de veritables zones verdes. Cal donar un tomb a aquesta situació.

 

-Habitatge.

A Reus hi ha uns 41.000 habitatges construïts. Amb els diferents plans parcials previstos els habitatges nous que es construirien a Reus serien 17.500.

 

A Reus, hi ha uns 7.000 habitatges de nova construcció buits més una xifra no determinada d’habitatges iniciats i que, degut a la crisi econòmica, no s’ha acabat.

És davant d’aquests fets que es fa  del tot necessària una moratòria urbanística i la redacció urgent del pla estratègic de l’habitatge de Reus, en què s’analitzi en profunditat la situació del sector: és necessària la construcció de més habitatges a Reus? Quants pisos desocupats hi ha a Reus? Quants posats en lloguer i no ocupats? Quants pisos a mig construir? Quina és la previsió real de creixement a mig termini de Reus? Aquest pla estratègic ens ha de donar les dades necessàries per saber quin ha de ser el camí a seguir en la política de construcció d’habitatge de Reus.

Cal prioritzar l’ocupació dels pisos existents en el mercat abans de permetre’n la construcció de nous. No serveix l’excusa que les noves edificacions posaran al mercat pisos de protecció  oficial, doncs el mercat ja en disposa que no estan ocupats. Cal aturar projectes faraònics i innecessaris com l’ARE del passeig nord o els blocs de pisos previstos a l’antic hospital de Sant Joan.

 

-Polígons

Reus disposa d’una oferta de sol industrial sobredimensionada, que es tradueix en moltes hectàrees de sol industrial abandonades sense demanda. La creació d’aquest sol industrial s’ha fet a costa de sacrificar zones d’alt interès agrícola, històric (masos) o natural, sovint protegits pel propi POUM.

Davant aquesta situació creiem que cal aplicar una moratòria en la creació de nous polígons industrials i la redacció del pla estratègic de polígons industrials de Reus. Aquest pla estratègic ha de permetre fer una sinopsis de la situació actual: polígons actualment construïts, percentatge que estan ocupats o amb alguna activitat, percentatge pendent d’ocupació, previsions reals d’ocupació, previsions futures de necessitat de nous polígons....

S’ha de prioritzar la consolidació i ocupació dels polígons actualment construïts abans de permetre’n la creació de nous. Cal aturar els projectes de nous polígons actualment en marxa i encara no executats.

-Revitalització econòmica

Cal incentivar i donar suport als sectors econòmics amb més capacitat del municipi. Cal donar suport al petit comerç de proximitat, que és el que ha caracteritzat i donat la típica imatge comercial dels carrers de Reus. Cal evitar grans superfícies que en facin la competència i  el puguin posar en perill.

 

Cal donar facilitats a noves empreses que es vulgui implantar als polígons industrials del municipi i que aportin nous llocs de treball i activitat econòmica al seu voltant. Cal tenir present, però, la no creació de nous polígons industrials (actualment Reus té un excedent de polígons).

 

Cal Incentivar i promocionar l’activitat agrícola del municipi.

 

Cal donar ple suport, a diferencia del que s’ha fet ara, a les iniciatives econòmiques basades en la conservació de l’espai agrícola i del seu patrimoni, com son les activitats de turisme rural.  

-Cultura i esport.

Cal mantenir el pressupost de cultura, sense rebaixa, i amb la intenció de tornar al nivell d’abans de la crisi, quan sigui possible.

 

Donarem suport a les manifestacions de cultura popular i tradicional, veritables eines d’integració social i de compromís col·lectiu amb la identitat del país.

 

Establirem una política clara i transparent de convenis de col·laboració amb les entitats locals de cultura popular i tradicional.

 

Realitzarem un pla per promoure la projecció exterior de les manifestacions culturals i esportives de la ciutat.

 

Cal establir acords amb els clubs esportius de la ciutat per aprofitar espais i realitzar actuacions conjuntes.

 

Cal crear una zona plurifuncional per a usos esportius, culturals i d’oci, integrada en una gran zona verda.

 

Cal que quotes de les poques zones esportives públiques existents (ex: piscines municipals) no siguin, fins i tot, més cares que les instal·lacions privades. Cal revisar a la baixa aquestes quotes per tal de fer-les assequibles a tota la població

-Política de joventut i associacions

Els últims anys l’ajuntament de Reus s’ha caracteritzat per una política d’abandó total i d’enfrontament permanent amb el teixit associatiu de la ciutat. Cal fer un gir de 180 graus en aquestes polítiques.

 

Cal que l’ajuntament es converteixi en l’administració de suport a aquest teixit associatiu.

 

Cal que l’ajuntament es deixi de promeses eternes incomplertes i que faciliti l’accés de les entitats a serveis i locals que en facilitin la seva activitat. Cal portar a terme l’antic projecte d’hotel d’entitats públic que doni serveis a les entitats actives de la ciutat i que permeti l’accés a espais i locals a les entitats necessitades.

-Política lingüística

Cal incentivar i defensar de tots formes l’ús de la nostra llengua. Cal incentivar la retolació pública i privada en català.

 

Cal incentivar l’accés dels immigrants a la nostra llengua. Cal des de l’ajuntament donar ple suport al model educatiu basat en la immersió lingüística.

 

Des de SI  posarem fre a les aspiracions d’algunes forces polítiques d’introduir l’ús del castellà a l’ajuntament. Frenarem, de totes maneres, la introducció del bilingüisme a l’ajuntament.

 

 

SÍ CONSTRUÏM LA INDEPENDÈNCIA DES DELS POBLES I CIUTATS DELS PAÏSOS CATALANS

 

L’espoli fiscal d’uns 30.000 milions d’euros que cada any Espanya pren als Països Catalans té un impacte determinant en les finances i el pressupost dels nostres Ajuntaments.

L’espoli estimat per a cada reusenc i any és de 3.000 euros; imagineu què podria fer una família reusenca mitjana amb 4 membres amb 12.000 euros a l’any?

Hi ha qui diu aquests dies, que el deute de la ciutat és d’uns 174 milions d’euros. Doncs bé; sense l’espoli a què ens sotmeten, el deute estaria cobert en poc més de mig any, quedant-ne la resta per al finançament dels serveis bàsics que necessita la nostra ciutat.

Malgrat aquesta greu limitació que implica l’espoli fiscal, des de SI apostem per l'equilibri pressupostari i la racionalització de la despesa, que han de permetre mantenir el nivell i la qualitat dels serveis que dóna el municipi.

• Fomentar l’ocupació, en especial, en quests moments de crisi.

• En matèria d’ensenyament, lluitarem contra la massificació a les aules, des de les escoles bressol a la universitat, reduint els centres de 2 i 3 línies, buscant sortides pedagògiques i reclamant els recursos econòmics necessaris que ens pertoquen i que no ens permet l’espoli fiscal.

• Pel que fa a sanitat, hauríem de dotar el nou hospital dels professionals necessaris per garantir una assistència universal i de qualitat a tots els ciutadans que fan ús d’aquest centre de referència del territori.

• No incrementar impostos.

• Millorar els equipaments: biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, escoles bressol,....

• Millorar els serveis de neteja, brigades,...

• Pel que fa al comerç SI hi donarà un impuls, així com a la petita i  mitjana empresa

• SI estimularà l’establiment de noves empreses, potenciant les iniciatives dels emprenedors, en tots els àmbits, sempre que garanteixin la dignitat laboral dels treballadors.

Només la independència i la fi de l’espoli fiscal permetran uns Ajuntaments finançats com ens mereixem.