Ja ens han convertit el Delta, que abans era natura, en una immensa xarxa de clavegueram soterrat i camins per anar en bicicleta. El següent pas deu ser convertir la platja en el pol d'atracció comarcal del turisme “garrulo”.

Diumenge 31 de Juliol vam anar a la platja amb la sana intenció de prendre una cerveseta tot veient la posta del sol des de prop la sorra. L'experiència dels darrers anys ens animava.

Cap els vols de les 20:30, l'explanada que fa d'aparcament en arribar és plena a vessar. A mesura que ens acostem en cotxe cap el CRAM el soroll esdevé insuportable: el típic “chunda chunda” greu que s'acostuma a sentir dins les discoteques o en els cotxes que solidàriament comparteixen els seus gustos musicals amb els vianants.

Aparquem el cotxe uns metres més enllà del CRAM. En sortir del cotxe, l'ocupant del cotxe veí cargola un bitllet de cinc euros i es prepara una ratlla de cocaïna. El soroll ressona per tot arreu. Dins el recinte del CRAM una gavina jove coixeja i sembla que no pot volar. O fugir. Ens acostem cap el xiringuito Calamar. A veure, no pas a beure.

Pel camí, soroll, molt soroll, gent borratxa, gent cridant, gent drogada, gent bevent i gent pixant... A dotzenes. Donem una volta encerclant el xiringuito, acostant-nos fins la sorra, sense apropar-nos gaire a la gent doncs vull treure'n fotografies, ni que sigui de lluny. Si les voleu veure, cliqueu sobre la imatge de dalt.

Crec que vam ser testimonis d'un pressumpte incompliment sistemàtic de normativa municipal:

(1). Soroll excessiu; retronant per tota la platja, molest per les persones i molest pel medi ambient. Com diu el propi Ajuntament al seu web en l'apartat “territori-platges”

“Durant l'estiu, encara floreixen algunes plantes i molts animals tanquen els seus cicles vitals. (...)Les dunes són sistemes molt fràgils. L'acció humana (les concentracions estivals de gent a les platges, la neteja de la sorra amb maquinària i la urbanització del litoral) les fa desaparèixer ràpidament. Això ha succeït a la quasi totalitat del litoral de Catalunya i també al delta del Llobregat. Amb les dunes desapareixen també les plantes i els animals, molt especials, que les necessiten per viure.”

Doncs no sembla que els importi gaire. Tot i que la platja on és el xiringuito Calamar no és zona especialment protegida, els ocells hi són a tocar doncs és a escassos metres de la platja que sí ho és de protegida. I els pobres ocells no hi entenen de platges protegides o no.

(2).- Aforament. Quin ha de ser l'aforament d'una concessió administrativa per operar un xiringuito a la platja? El recinte concedit, o tota la platja? Com es veu a la fotografia es permeten el luxe de publicitar i vendre “tickets”; presumiblement per consumir a la sorra. La gent amuntegada es podia comptar per centenes.

(3).- Lavabos, en lògica conseqüència amb l'aforament. Si n'hi haguessin prou la gent no pixaria sistemàticament a la via pública.

(4).- “Botellón” a la platja. Com que la música és gratis, molta gent porta la beguda de casa. L'endemà les ampolles allà es queden, i malgrat els serveis de neteja municipals (que no paguen ells, sinó entre tots) sempre hi ha el risc de que algú es talli amb una llauna o un vidre.

(5).- Consum de drogues, principalment pastilles i cocaïna a plena llum i sense cap por. Allò sembla territori sense llei.

Per acabar-ho d'adobar, al mig de la passarel·la de fusta i a la vista de tothom qui passa, un noi esmicola un bon tou de cocaïna amb una targeta de crèdit; sembla exhibir-ho amb un cert orgull. Em fa por fer-li una fotografia. La meva companya em comenta que era la primera vegada que ho havia vist fer fora d'una pel·lícula.

Al cap d'una estona veig passar un cotxe dels Mossos, s'aturen i els comento l'”espectacle”: contesten que sí, que ja ho saben i que ja han avisat a la Policia Local, però que encara no han fet res. Ni els uns ni els altres, penso. En sortir veiem marxar un cotxe de la Policia Local. Com si res.