El secretari d'acció municipal, en Jordi Fina, ens explica breument la situació de les escoles bressol al nostre districte així com la postura de SI Eixample respecte a aquesta problemàtica.

Que a Catalunya estiguem acostumats a tenir serveis més cars i d’inferior qualitat que a altres llocs d’Espanya no vol dir que ens hi haguem de resignar, tot al contrari.

 Segons un estudi realitzat per Eroski Consumer al 2009 analitzant escoles bressol de 18 ciutats espanyoles, les de Barcelona eren les segones més cares tant en el cost de la matricula com en el de la mensualitat. Tot i això, tampoc eren les que oferien millor servei ja que eren les sisenes amb més nens per educador en la franja de nens de 1 any i les novenes en la franja de nens de 1 a 2 anys. 

A l’Eixample de Barcelona aquest problema s’accentua especialment, fins i tot comparat amb altres districtes de la ciutat. Segons dades del mateix ajuntament es el districte amb menys escoles bressol municipals per habitant (1 cada 33.223 habitants, contra, per exemple, 1 cada 12.919 habitants a Nou Barris). Som el districte amb més habitants i només el sisè en nombre d’escoles bressol municipals (tot i incloure les dues que s’obriran enguany).

 Ara, amb el nou model, aquesta situació encara empitjorarà, rebaixant la qualitat del servei, fent recaure més pressió sobre els educadors i perjudicant l’atenció als infants. 

Des de Sollidaritat Eixample denunciem que en aquest tema, com en tants d’altres, el problema ve donat per l’asfíxia fiscal que pateix Catalunya que fa que els serveis que rebem els ciutadans catalans hagin de ser més cars i d’inferiors prestacions que els mateixos serveis a altres llocs de l’Estat Espanyol. 

Així mateix, remarquem que aquesta asfixia fiscal, en l’actual situació, només podria ser corretgida per el mateix Estat Espanyol que ens la imposa, ja que Catalunya no té cap poder de decisió sobre com es reparteixen els recursos. En aquest sentit, Espanya ni ha tingut, ni té, ni tindrà mai cap intenció de canviar res perquè l’actual sistema li es molt ventatjós. 

Finalment, declarem que l’única opció seriosa que doni solució real i definitiva als nostres problemes, aquest i tants d’altres, i que no necessiti el beneplàcit d’Espanya és la consecució de la Independència. Per aconseguir-la el full de ruta és clar, pacific i democràtic: cal que els catalans votem partits polítics que es comprometin a declarar la independència al Parlament de Catalunya en la propera legislatura.

Jordi Fina Garcia (Secretari d'acció municipal)