Aquest títol pot semblar força estrany però és la forma de pronunciar “Em dic Josep” en ainu, una llengua aïllada, originària d'una illa japonesa anomenada Hokkaido. Malgrat els continus esforços de Shigeru Kayano, activista durant tota la seva vida en la difusió i manteniment de la cultura ainu, mort l'any 2006, aquesta llengua ha arribat a l'extrem de compartir una comunitat de tan sols 20 ainuparlants amb la seva previsible desaparició en menys d'una generació.

Tot i reconèixer la gran diferència existent entre l'ainu i el català, les dos llengües comparteixen un element en comú: la convivència amb una cultura sustentada per un Estat que promou l'aïllament de la mateixa d'una forma sistemàtica i deliberada. L'atac continu cap a la llengua catalana d'ençà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, per no citar precedents anteriors, ha suposat la posada en qüestió dels drets dels castellanoparlants a Catalunya, tant en el seu ús com en el seu aprenentatge. No serveix de res demostrar que amb el sistema d'immersió lingüística actual els estudiants assoleixen un domini total d'ambdues llengües i fins i tot superior a la mitjana de l'Estat en llengua castellana. Com tampoc serveix el fet que la Comissària Europea de Cultura es pronunciés a favor d'aquest sistema com a exemple a seguir per altres regions europees. La justícia espanyola és lenta però perseverant i amb les darreres sentències dels tribunals la situació no ha fet més que empitjorar. S'ha obert una escletxa per a la reintroducció de la llengua castellana dins el sistema educatiu català com a llengua vehicular, juntament amb el català, i ha cedit la decisió final al Tribunal Suprem. Un tribunal polititzat que, de ben segur, continuarà ofegant les aspiracions a la normalització de la llengua catalana a Catalunya. Però no tan sols el Principat pateix l'atac sistemàtic a la seva llengua, sinó que a tots els Països Catalans es segueix una política d'aïllament del català. Al País Valencià amb la posada en marxa del trilingüisme a les escoles i la limitació de TV3, a les Illes Balears amb la debilitació de la televisió pública i el canvi en els requisits lingüístics per exercir la funció pública; a la Franja de Ponent amb la nova llei de llengües i a la Catalunya Nord amb el tancament de les escoles bressol. En el nostre districte, a Ciutat Vella, la situació és igualment preocupant, l'ús social del català es debilita contínuament i aquest conjunt de mesures poden accelerar aquest procés d'aïllament, extingint el català al rovell de l'ou de la capital del nostre país.

 Des de diverses institucions civils i polítiques ha sorgit un crit de defensa de la nostra llengua, que per activa o per passiva, s'estan mobilitzat per al manteniment de la immersió lingüística com a sistema educatiu. Des de Solidaritat Catalana per la Independència no estem estalviant esforços per denunciar aquest maltractament dia rere dia. Des de la tribuna parlamentària catalana, els representants de SI, els senyors Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, no deixen de treballar per a la defensa de la nostra llengua amb proposicions com la que s'acaba d'aprovar al Parlament, a instàncies de SI, per tal d'exigir a les empreses l'etiquetatge en català; denunciant el tancament de TV3 per satèl·lit o de les escoles bressol a l'Alta Cerdanya, adherint-se a la campanya d'enviament de mails als jutges del TSJC o a la recollida de signatures per presentar una proposició de llei al Parlament en defensa de l'escola en català. Des de SI som conscients que la nostra llengua és part fonamental de la nostra identitat i no permetrem que els successius governs espanyols, en complicitat amb els governs catalans, vulnerin els nostres drets i limitin tant el seu ús com el seu ensenyament al nostre país per tal d'aïllar-la i convertir-la en un germà gran de l'ainu.

Josep Querol

Responsable de política parlamentària de SI - Ciutat Vella